Aquest és el meu acomiadament d'aquesta assignatura i he de reconèixer que sí, que em fa molta pena acabar perquè ha estat una de les assignatures més enriquidores, per no dir que ha estat l'única, per a mi i he de dir que he gaudit d'ella des del primer fins a l'últim dia.
Així que, a mode de petita cloenda o resumen, aquestes paraules són les que sento ara mateix al cor:
En primer lloc he de dir que
aquesta assignatura ha complert tots els objectius que pretenia i tot ha estat
gràcies a la manera d’ensenyar tant propera que té Iñaki.
Com vaig dir al començament
del quadrimestre, em trobava expectant davant aquesta assignatura ja que no
sabia sobre què podria anar, però he de dir que han estat unes classes molt entretingudes
on cadascú hem pogut parlar de tot allò
que volíem, ja que el professor, Iñaki, no es preocupava tant de la matèria a
donar sinó de què tothom sortíssim de la classe amb un bon record, pensant que
cada classe ens havia aportat una cosa interessant, i...he de dir que ho has
aconseguit, Iñaki.
M’has fet reflexionar sobre
moltes coses que en aquests 35 anys de vida que duc, mai havia caigut. Sí que
sabia què eren les emocions però no sabia posar-les nom així com tampoc sabia
que es podien estudiar de manera tan profunda, i allò que és molt més
important, ara, quan parlo amb la gent, quan em fixo en ella, quan parlo amb un
amic o una persona totalment desconeguda, sóc capaç de mirar-los als ulls, d’analitzar
les seves faccions de la cara i fins i tot, intento posar-me al seu lloc en el
cas de què em necessitin. És a dir, cada dia intento treballar més i més l’empatia,
encara que com hem dit a classe, és molt difícil i necessita de molta feina per dur-la a cau.
Mai havia reflexionat d’aquesta
manera sobre les emocions i estic molt però que molt content de com he
evolucionat gràcies a aquesta assignatura.
He aprés coses molt importants
per a mi, com per exemple, que és important sentir por, perquè així podem anar
amb cura a l’hora de fer les coses, és a dir, no hem de sentir-nos covards per
no fer una cosa, no ens hem de creure els més valents del món, sinó que podem
sentir por i no tenir vergonya de tenir-la.
Per tant, la meva fita a aconseguir
és poder anar aprenent més sobre les emocions i anar descobrint noves i, si pot
ser amb infants, millor per a jo, ja que penso que tot això serà enriquidor per
a mi. Ara, quan parlo dels infants, els veig d’altra manera, i és això el que
vull seguir treballant, la manera de posar-me en la pell dels nens i ajudar-los
en tot allò que em necessitin. A més, ara que hem tractat el tema del
maltracte, estic, encara si cau, més sensibilitzat ja que com ens va dir Iñaki,
nosaltres serem el primer element detector de qualsevol problema que pugui
tenir un nen i per tant, sempre han de saber que estem al seu costat.
En segon lloc, encara que l’assignatura
es diu Desenvolupament i Educació Socioemocional, he de dir que no només hem
tractat les emocions en sí mateixes, sinó que Iñaki, de manera molt adient, les
ha unit amb molts de temes com per exemple el maltracte infantil, el període d’adaptació,
la resiliència, els tipus de famílies, els diferents tipus d’escola i com han
anat evolucionant, etc.
Tot això que hem aprés i que he
dit ara mateix, Iñaki ho ha fet de manera molt entretinguda, amb unes classes
participatives, que m’han enganxat des del primer dia de classe, perquè no han
estat les típiques classes de dues hores de teoria i més teoria sinó que tot al
inrevés, han estat classes totalment pràctiques, amb power points, amb
diapositives, vídeos, graelles, xerrades entre tots els companys i el mestre,
debats, intercanvis de diferents punts de vista, etc.
A més a més, el professor ens
ha posat exemples viscuts a la vida real, no inventats ni escoltats per altres
persones, sinó viscuts per ell mateix i això et fa prendre consciència de molts
problemes i vivències en els quals no pensem però que existeixen al món real.
Es per tot això, i a mode de
cloenda de l’assignatura, que vull agrair-te, Iñaki, que m’hagis fet veure i
sentir tantes coses noves a classe i que a més, ho has fet des de la paciència,
el cor i amb ganes, i...he de dir-te que
encara no he trobat ni un mestre ni una assignatura com aquesta en aquests dos
anys de carrera, per tant...
Moltes gràcies per tot!
No hay comentarios:
Publicar un comentario